Valorar el que tenim

Seria trist morir sense haver gaudit, però fins i tot més trist viure sense reconèixer allò que és bo. Després de la ràbia, indignació i lament en el viacrucis d’una terrible crisi, arriba el moment de revertir aquesta negativitat.

Al cap i a la fi potser la crisi ens ha servit per obrir els ulls, detectar els errors comesos i baixar de l’arrogància.

Aquesta caiguda col·lectiva als inferns ha estat un cop de realitat, som més conscients que tot costa i molt, però no cal oblidar que, ben canalitzada, la nostra energia pot moure un món.

Els de la meva generació, amb el saber de l’experiència, coneixen que mals i béns són cíclics i no hi ha mal que 100 anys duri. Els nord-americans solen referir-se a aquestes anades i vingudes en un cicle de 7 anys.

Malgrat tot, les evidències de diversos informes de l’ONU i la OMS, entre altres organismes, constaten el positiu progrés de la humanitat en comparació amb èpoques passades.

Amb semblant cavallets d’emocions segurament aquestes xifres fredes ens tornin a una relativa calma per avaluar en la seva justa mesura, però en un context encara incert els ciutadans necessiten motius de fe.

En aquest punt, els mitjans tenim la gran responsabilitat de restaurar la confiança visibilitzant les solucions com a estratègia.

Podem pensar que si lliurem els al·licients necessaris perquè la gent confiï en les seves possibilitats es convertiran en persones més productives, amb ganes de crear i estendre ponts als seus semblants.

Un senzill gest com llegir una notícia positiva pot ser una injecció d’optimisme i canviar la dinàmica. És l’aleteig de la papallona que de forma gairebé miraculosa pot sentir a l’altre costat.

Canvi, cooperació, esperança, creativitat o solidaritat són les banderes d’una nova forma d’entendre la professió, allò que els ciutadans anhelen i tenim l’oportunitat d’oferir.

Perquè encara amb tots els defectes del món aquest món val la pena. En el marc incomparable d’una gran Barcelona queixar-se en excés és pecat, encara ens queda molt per veure, de sentir i gaudir.

Entre d’altres motius, la Barcelona de les Solucions, l’esdeveniment que aquesta setmana fem a la capital de Catalunya, és un bon reclam per valorar el que tenim i tantes vegades no som conscients. Un plantejament constructiu del que tots hauríem de formar part.

Els mitjans de comunicació, tenim l’oportunitat d’acompanyar el canvi que estem vivint.

Ho celebrem a Barcelona i esperem poder estimular-lo en altres ciutats.

 

Jorge Dobner