El periodisme que promou un canvi positiu al món

A partir de la crisi del 2008 el sector del periodisme no va poder eludir la greu afectació d’un context condicionat per diversos factors (caiguda de les vendes d’exemplars, publicitat…), tecnològica (desincronització dels mitjans tradicionals respecte als avanços tecnològics) i de valors (deslegitimació dels ciutadans).

Aquest punt d’inflexió situa al periodisme en un dilema amb una única sortida possible “renovar-se o morir”. Això, indubtablement implica una reestructuració del periodisme en contingut i forma, en definitiva una major consciència per aprendre dels errors.

Malgrat les circumstàncies abans esmentades, el periodisme segueix viu i avui més que mai té l’oportunitat de ser baluard dels ciutadans. Els mitjans poden recuperar l’espai social i això només s’aconsegueix escoltant als altres, gent del carrer i donant visibilitat a aquells que no tenen veu per fer arribar el seu missatge o causa.

Tal com explica la figura del moviment altermundista, François Houtart: “Solament una visió holística del món, restablint el pensament científic en el seu lloc i reconstruint un paradigma nou de la vida col·lectiva al planeta, pot indicar les pistes de solució. És el que anomenem El Bé Comú de la Humanitat.”

Si bé en els últims anys el periodisme ha reconduït els seus passos impulsant-se com una valuosa eina en la denúncia d’abusos i injustícia, encara avui hi ha un marge per anar més lluny reivindicant el seu rol pedagògic i terapèutic.

El periodisme té el seu impacte en l’audiència i ho pot fer d’una forma positiva si es dóna visibilitat a les solucions que donen resposta als problemes ja existents.

En el marc de l’esdeveniment La Barcelona dels Solucions que se celebra aquest 26 de maig en Caixaforum, hi haurà un espai privilegiat per reconèixer les possibilitats del periodisme constructiu.

A la “taula rodona de clausura: el periodisme de solucions” es posarà de manifest l’auge dels nous moviments periodístics que s’articulen en l’era digital i que conformen forces de canvi d’un sector que viu una profunda transformació.

Aquest debat moderat per Tomàs Molina, periodista de Tv3, comptarà amb la participació de primeres espases del sector.

  • Xavier Vidal-Folch, periodista i president del World Editors Forum i en 2011, del Global Editors Network, va ser director adjunt d’EL PAÍS i director de l’edició de Catalunya.
  • També la connexió amb París: Gilles Vanderpooten, Director de programes de Reporters d’Espoirs i coautor, amb Stephan Hessel del llibre “Comprometeu-vos” (França).
  • Enric Sierra, periodista i adjunt al director de La Vanguardia.
  • Marcos González, president i editor de Corresponsables.
  • Jorge Dobner, periodista, editor, consultor de mitjans de comunicació, fundador i Director de enPositivo.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona dels Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

La Barcelona de les Solucions, propostes innovadores que milloren la nostra qualitat de vida

Vivim més i millor. Tots els estudis apunten a un increment notable de l’esperança de vida que només comptabilitzant l’última dècada ha augmentat 2,5 anys de mitjana.

Aquesta realitat és possible gràcies als avanços múltiples des de la ciència fins a la innovació tecnològica. Al seu torn, la qualitat de vida s’ha vist beneficiada per una major consciència dels hàbits saludables i profunditat en els estils de vida.

D’acord a l’actual revolució tecnològica i era digital s’evidencia la seva positiva influència per superar els actuals desafiaments.

El camp de la medicina és un dels que millor s’ha adaptat a les noves tecnologies en les seves diverses especialitats: assistència remota i salut mòbil, sensors, genòmica…és el que ja es coneix com eHealth.

A més, gràcies al suport tecnològic, un dels aspectes més positius és que el desplegament d’aplicacions i serveis interactius multiplicaran l’accés a la sanitat a les zones més desfavorides.

En el marc de La Barcelona de les Solucions, que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, podrem conèixer de a prop algunes d’aquestes destacades propostes que neixen a la ciutat comtal i tenen possibilitat d’extrapolar-se al món.

Al panell qualitat de vida, professionals de primera línia exemplificaran avanços i solucions destacables en els camps de la comunicació, la salut i el medi ambient, que en definitiva suposen una millora substancial de la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines.
Entre els casos disruptius destaquen Starlab Barcelona, com a projecte altament revolucionari d’alta tecnologia que innova en neurociència. El seu director general Stephen Dunne parlarà en primera persona de què tracta.

Després Jordi Martí, el fundador de DBS Screening ens aproparà a aquest sistema fàcil d’extracció de sang que millora exponencialment l’anàlisi de malalties. Finalment, Pro-activa Open Arms, reconeguts per la seva important labor a l’auxili dels refugiats de Síria abordaran un tema complex que mereix especial atenció.

Elisenda Camps, directora i presentadora del Magazine de RAC1 “Tot és Possible”, moderarà la taula de propostes.

Com a personatge inspirador, l’esdeveniment té l’oportunitat de comptar amb la directora adjunta de l’Institut de Recerca Valle d’Hebron, Fàtima Núñez.

En el tancament del panell qualitat de vida equilibrarem ment i cos de la mà de Gemma Segura, consultora, coach, conferenciant, formadora i mindfulness trainer. Una performance molt especial aconseguirà portar a la relaxació als allí presents.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

La Barcelona de les Solucions, una economia al servei dels ciutadans

A partir de la crisi econòmica del 2008 – equiparada fins i tot per la seva gravetat amb el crack del 29 o època de postguerra – es qüestionava per primera vegada en dècades un sistema capitalista que donava aspectes d’evident cansament i no podia sostenir ja el benestar social del món.

No van trigar a escoltar-se les veus crítiques des del carrer on els ciutadans, classe mitjana i treballadora, resultaven ser els principals damnificats.

Però la mobilització es va fer extensible a tots els àmbits, també de forma progressiva prestigiosos economistes amb diferent trajectòria van manifestar el seu desacord amb un capitalisme portat a l’extrem de la seva ferocitat. Amb les seves tesis van voler obrir un espai d’oxigen amb noves mesures i la possibilitat d’un model alternatiu que no té per què ser necessàriament utòpic.

Aquesta veu de la denúncia va ser encapçalada per l’economista francès Thomas Piketty, que amb el seu llibre “El capital del segle XXI”, convertit en best seller, fa un repàs a les seves pàgines a la història econòmica des d’un prisma compromès. Encara que potser és el més conegut, no va ser l’únic, ja que altres economistes com el canadenc David Card, Christian Felber o Esther Duflo ampliaven el debat a l’esmena de la desigualtat o plantejant solucions com l’economia del bé comú.

La veritat és que en un intent d’equilibrar les forces sorgien cada vegada més alternatives que donaven resposta a les necessitats dels ciutadans. Economia col·laborativa, emprenedoria social o economia verda són conceptes que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, però falta avaluar el seu èxit a efectes pràctics.

Passat el temps, és oportú saber el rendiment d’aquestes propostes i si tenen marge de recorregut en el futur.

Sempre a l’avantguarda, si una ciutat ha demostrat estar receptiva a desenvolupar noves alternatives, aquesta és Barcelona. En un article recent  que vam publicar del periodista especialitzat en temàtiques de Barcelona, Ramón Suñe, explicava que “a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa”.

En el marc de la Barcelona de les Solucions, com a esdeveniment únic que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, els ciutadans podran conèixer més de a prop els casos que reflecteixen que hi ha solucions econòmicament sostenibles i viables.

En el Panell Economia i Societat comptarem amb diversos casos disruptius en una taula moderada pel mateix Ramón Suñé. 
Entre aquests casos es troba el Projecte Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”: Integració laboral aprofitant la xarxa comercial, de la mà de Jaume Farré, director del departament d’Integració Laboral de la Fundació Bancària “la Caixa”.

L’Escola Social Ana Bella, que encoratja en l’apoderament d’aquelles dones que han patit violència domèstica. Ana Bella, la seva fundadora, parlarà en profunditat sobre el tema.

I també Richi Social Entrepreneurship: Un model d’emprenedoria social. Mercè Feu i Ernest Lara, tots dos directius de Richi Childhood Cancer Foundation donaran algunes claus.

Precisament Mercè Feu serà el personatge inspirador del panell. Aquesta experta en innovació social i cultural és directora del llançament de Ashoka a BCN i TEDx Ambassador. Cal recordar que Ashoka és la xarxa més gran internacional d’Emprenedors Socials i cada any sorgeixen múltiples propostes d’èxit en aquest àmbit.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

LA BARCELONA QUÀNTICA

Sota la ciutat brillant i d’èxit, batega la vida més social i solidària de la gran capital.

Barcelona. Ciutat brillant, ciutat d’èxit. La capital de Catalunya s’ha convertit en un model cosmopolita, en un seductor punt del mapa europeu que atreu mirades de centenars de milers de turistes àvids de gaudir, de cultura. La ciutat és també l’imant de grans inversors, marques multinacionals i empresaris que la trien amb entusiasme com a seu de les seves operacions, enclavament de les seves inversions o punt de partida del seu desplegament logístic en el Mediterrani occidental. Congressos de mòbils, del sector alimentari, d’avançats especialistes metges i científics, fires del sector de la construcció. Èxit, flux de capital financer i humà. Fulgor, somriures, felicitat. De tots i per a tots?

La crisi, que va començar sent financera en el 2007-2008 i ha acabat convertint-se en una emergència social, ha amenaçat amb acabar d’un cop de ploma amb el que diverses generacions han aconseguit després de dècades d’esforç i lluita. L’Estat de benestar, un concepte en el qual s’han basat les democràcies avançades, ha passat a ser poc menys que un luxe que avergonyeix reivindicar. Aquesta crisi econòmica i sobretot social ha sacsejat models, consciències i estructures, però no ha afectat a tots per igual. Barcelona, malgrat la convulsió de les seves capes socials més vulnerables, ha perdut solament una part del seu fulgor. En un moment en el qual les administracions van tocar la retirada i van erosionar els avanços socials amb retallades o amb l’omissió de les seves obligacions, la ciutat ha resistit l’envit amb més enteresa que unes altres. Per què?

Existeix una altra Barcelona, una Barcelona subterrània i oculta. Una Barcelona de les persones, generosa, altruista i compromesa. Una Barcelona invisible de la qual amb prou feines es parla, però que ha aconseguit aguantar els fonaments d’un gratacel. Una Barcelona quàntica, composta de partícules mínimes difícils de detectar i estudiar, però amb una força prodigiosa.

EL VOLUNTARIAT

El principal component d’aquesta força és el voluntariat. O millor dit, els voluntaris, les persones voluntàries. Quan pitjor pintaven les coses, una legió de persones han decidit donar el que tenen, bàsicament temps, i posar la seva capacitat, la que sigui, al servei d’una altra causa, d’altres persones. Sempre es podrà dir que els voluntaris han acabat servint per cobrir les manques de les administracions públiques. Però, no ens enganyem, si Barcelona espera l’ajuda pública sense tirar-se a caminar, potser es quedi quieta per sempre. Hi ha voluntaris organitzats en xarxes, en associacions, en bancs de temps i de capacitats. Hi ha voluntaris en organitzacions com Barcelona Actua (amb prop de 13.000 inscrits), en grans empreses o corporacions com La Caixa, però també els hi ha lligats a petites entitats, a microempreses o a entitats minúscules. També existeixen el que cridaré els franctiradors de la solidaritat, aquells voluntaris que no estan adscrits a cap organització però que es mobilitzen davant qualsevol necessitat.

I de l’individu, del voluntari, a la força del carrer, dels barris. Sabien que Barcelona està plegada d’animadors socioculturals? Precisament en aquells carrers amb major risc de fractura i on la cohesió social està en un seriós compromís, aquests personatges detecten qualsevol senyal d’alarma, per mínima que sigui, i activen la maquinària de la solidaritat. Entitats com el Casal dels Infants (que va començar sent del Raval però ja és de tota la ciutat) podrien escriure llibres sobre aquesta funció. Barcelona està plena d’agents socials que coneixen cada racó, a cada veí i poden assenyalar i actuar abans que ningú. Com els que formen part de la iniciativa Radars, veïns del barri que saben detectar quan un ancià necessita un cop de mà. O la reconeguda iniciativa Vincles, un nou projecte que connecta informàticament a familiars de persones en risc, treballadors socials i voluntaris. Altres exemples no han posat nom a la seva acció, però s’han fet notar. A Barcelona s’han constituït espontàniament xarxes d’assistència i ajuda en barris, illes i escales de veïns. Són gent que no s’han oblidat de mirar als ulls a aquell que tenen més a prop.

Sabien que a Barcelona és una ONG (Arrels) la que s’encarrega de comptar la població de persones sense sostre que dormen al carrer? I no és solament un cens. És una estadística a partir de la qual es dimensiona l’estratègia a seguir amb les persones que no tenen una llar. Sabien que entitats com Càrites o Cruz Roja han hagut de passar-se a les polítiques actives d’ocupació a la vista de l’impacte brutal de la crisi al mercat de treball? Sabien que existeix Arquitectes Sense Fronteres per assistir a les famílies assetjades per l’emergència social vinculada a l’habitatge? Sabien que hi ha entitats, grans, petites i mínimes dedicades a la lluita contra l’estigma vinculat a les malalties mentals i a les discapacitats intel·lectuals?

És la Barcelona invisible. Petita, però que es fa notar. El salvavides que ha mantingut viva la ciutat. Els convido a veure-la. Solament cal fixar-se una mica.

Bernat Gasulla

Bernat Gasulla

Economia social o com fer de la necessitat virtut

La crisi econòmica que hem viscut i patit des de fa ja fa vuit anys ha augmentat la fractura social en tots aquells hàbitats en els quals s’ha manifestat. Barcelona no ha estat l’excepció a una regla general que, malgrat l’existència de tènues símptomes de recuperació, continua expressant-se amb tota cruesa als seus barris.

Les desigualtats en les rendes entre els diversos territoris que configuren el municipi i la seva àrea metropolitana s’han eixamplat mentre les mesures correctores d’aquestes diferències, aplicades com a pal·liatiu per unes administracions també empobrides, s’han revelat insuficients a l’hora d’atendre la multiplicació d’unes necessitats bàsiques que l’increment de l’atur i, sobretot, la precarització laboral han impedit de cobrir.

En aquest context de dificultats, des de la base han sorgit iniciatives que han fet de la necessitat virtut i que comencen a qüestionar el model econòmic vigent i a desemmascarar els seus dèficits i errors. I a Barcelona, d’acord amb aquesta funció de laboratori de noves idees, d’aplicació del talent, la creativitat i la innovació a la recerca de solucions als problemes, moltes experiències que troben empara en la categoria de l’economia social, col·laborativa i solidària s’estan obrint camí en un exemple de sàvia utilització d’unes tecnologies de la informació a l’abast de gran part de la població.

L’informe L’Economia Social i Solidària a Barcelona que l’Ajuntament ha fet públic recentment dóna una idea aproximada de la dimensió que està adquirint aquest fenomen. Segons les dades del Consistori, a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa. Agrupen les iniciatives més diverses que un pugui imaginar-se, en un ventall de sectors que va des de l’àmbit de les cooperatives en matèria de salut o ensenyament fins al de les entitats finances ètiques, els bancs del temps, les mutualitats de previsió social, les distribuïdores de productes ecològics i de comerç just, els mercats d’intercanvi o els grups de criança compartida, per citar sol alguns.

S’estima que el sector genera ja entorn del 8% del total de l’ocupació (més de 53.000 persones contractades) i el 6% del Producte Interior Brut de la ciutat. Una nova transformació urbana en un temps rècord, a una velocitat tan vertiginosa com els canvis socials que són en l’origen d’aquestes iniciatives. Encara que en els propers anys assistirem a la mort d’algunes d’elles (aquelles que no siguin capaces de distingir-se prou en un context d’oferta molt àmplia), aquesta nova manera d’entendre les relacions econòmiques, socials, humanes en definitiva, ha arribat per quedar-se, per aconseguir l’acompanyament de les administracions i per anar canviant la cara (i l’ànima) de les grans corporacions empresarials apel·lant a la seva responsabilitat social. És per això que hi caldrà estar molt atent perquè els bons propòsits d’impulsar models productius justos que inspiren la immensa majoria d’aquestes experiències no es desvirtuïn i acabin propiciant noves formes de precarietat.

Ramón Suñé

Ramon Suñé

 

 

La Barcelona de les Solucions, invertir en educació i cultura és la millor herència pels joves

Web3

Tota societat que inverteix en educació de qualitat i cultura està fent una aposta de futur, la millor herència que pot deixar a les generacions pròximes. Parlem de dos conceptes íntimament lligats que es retroalimenten, gràcies a una sòlida educació nens i joves aprenen a estimar i conèixer a fons la cultura.

Anant un pas més lluny, l’educació pot també estimular el lliure pensament dels estudiants per produir els canvis que portin a un major progrés, i enriquir per tant amb noves iniciatives la cultura de la qual formen part.

A hores d’ara pocs s’atreveixen a qüestionar Barcelona com tot un referent en aquesta matèria. Considerada una de les ciutats més avantguardistes, la capital de Catalunya destaca per una naturalesa molt particular que uneix les seves sòlides tradicions amb un esperit clarament cosmopolita.

Oberta al món i a les seves influències, en un exercici de tolerància la societat barcelonina aconsegueix integrar les seves contradiccions, el vell i el nou, les tradicions pròpies i foranes, per donar vida a una ciutat en constant moviment.

En una amalgama de moviments, l’estil més clàssic conviu amb l’ambient experimental, i fins i tot underground, els vestigis del romànic i gòtic, art eclesiàstics es coronen amb la insígnia del seu modernisme català. Cada un té el seu espai i sentit en l’ordre d’una polièdrica Ciutat Comtal.

Valorant tot el que representa però amb la mirada posada en el futur, La Barcelona de les Solucions vol, el proper 26 de maig al CaixaForum, compartir els avenços en educació i cultura amb un panell dedicat en exclusiva a aquests àmbits.

Precisament l’esdeveniment servirà per donar visibilitat a iniciatives experimentals que atorguen una nova dimensió en els mètodes d’ensenyament i patrons culturals.

Entre els casos disruptius tindrem el plaer de comptar amb Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de la mà del seu director gerent David Martí, ens aproparà al projecte d’obertura del conservatori envers els barcelonins. Així mateix la fundadora de VoxPrima, Roser Ballesteros, parlarà d’aquest singular projecte que inspira un canvi d’ensenyament a través d’Espais de PictoEscritura. Per la seva banda JumpMath, amb el testimoni de Miquel de Paladella, conseller delegat de UpSocial, demostrarà com és possible aprendre matemàtiques de manera revolucionària.

Com a personatge inspirador comptarem amb la presència de Joan Tarrida, impulsor de La Maleta de Portbou i director general de l’editorial Galàxia Gutenberg.

El nou marc de l’era digital serà també un punt important a abordar. Està clar que l’actual context està introduint variants en la forma d’ensenyar i accedir a la cultura.

Tal revolució mereix discernir aquelles que portades a la vida real demostren la seva eficàcia, milloren el rendiment i promocionen la cultura en la seva màxima expressió.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.

La Barcelona de les Solucions, com els ciutadans poden decidir el seu futur

La crisi i la deterioració dels valors des de les altes esferes (corrupció, falta de transparència, etc.) van propiciar un fort qüestionament de la democràcia. En conseqüència, els nostres representants han sofert una deslegitimació dels seus càrrecs, moltes vegades allunyats dels veritables interessos ciutadans i la labor que un dia li va ser encomanada.

No obstant això, aquest qüestionament profund ha propiciat un moviment de regeneració política amb el sorgiment de noves forces a priori més compromeses i, per tant, una major i positiva exigència dels partits tradicionals.

Nombroses ciutats de tot el món estan apostant per aquests processos participatius que afavoreixen un diagnòstic de la situació i una recomanació sobre les possibles vies d’actuació. Sempre a l’avantguarda, Barcelona és una d’aquestes capitals que planteja un major protagonisme a l’expressió participativa dels seus ciutadans.

Des de febrer fins a abril del 2016 la plataforma municipal “decidim.Barcelona” constitueix un espai digital obert en el qual ja han participat 22.600 ciutadans plantejant més de 10.000 propostes.

Però més enllà de les dades fa falta conèixer la veritable efectivitat d’aquesta iniciativa “Quins problemes s’han detectat i quins són les solucions indicades com a resultat d’aquest procés participatiu?”.

Aquesta és la premissa que recull l’esdeveniment La Barcelona de les Solucions en el seu panell “Diàleg sobre la participació ciutadana”. En el mateix es donarà cobertura a aquesta plataforma que té la voluntat de construir una ciutat més democràtica, oberta i transparent concorde als nous temps.

Aquest és un canal de proximitat a través del qual els ciutadans poden transmetre les seves preocupacions, i on després se’ls atorga un paper proactiu i responsable en les decisions futures que l’ajuntament haurà de prendre.

La possibilitat que els ciutadans triïn en què es gasten els pressupostos municipals, i per tant els seus impostos, o els projectes que mereixen una major prioritat, és un escenari a simple vista desitjable per a qualsevol ciutat.

Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’altre costat Ramon Suñé, cap de la secció “Viure” del diari La Vanguardia, protagonitzaran un debat encès amb el marc de Barcelona i el seu model de fons, però que és fàcilment extrapolable a ciutats de tot el món.

A partir d’aquest debat es vol conèixer l’eficàcia real d’aquesta plataforma i les iniciatives amb major suport ciutadà. A més s’aprofundirà en els models de participació ciutadana que s’estan duent a terme a diverses ciutats europees.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir el 26 de maig a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.

“Demain”, un documental de solucions

Banner_800x600_MAÑANA

Davant el canvi climàtic, la sobrepoblació i la desaparició dels recursos, som les persones, una per una, qui hem d’esforçar-nos per intentar que el planeta, cada cop amb més desequilibri, no caigui. Les conseqüències cada cop són més evidents, però encara podem avançar i canviar el rumb de la realitat. Al final, ningú és més fort que tots junts, i per això al voltant del món milers de persones s’uneixen per canviar el seu entorn de forma positiva.

D’això precisament parla el documental “Demain” (Mañana) estrenat el dia 29 d’Abril a Espanya. Es tracta de mostrar les solucions o histories que donen resposta a problemes ecològics, econòmics o socials. I això és el que precisament també farem a la Barcelona de les Solucions el 26 de maig. No perdis l’oportunitat de viure-ho.

Barcelona, a l’avantguarda de l’adaptació

Els canvis en el clima de la Terra s’estan accelerant. Cada mes arriba la notícia que la temperatura mitjana ha estat la més alta de la història i fins i tot la forma dels núvols i el seu contingut d’aigua és diferent del de fa uns anys. El canvi ja és una realitat del dia a dia, i ho serà més encara en el futur.

La Barcelona de les Solucions ha d’anar cap a un avançament de l’adaptació a aquest canvi i a aprofitar el lideratge mundial que té la ciutat per impulsar accions que ajudin a frenar l’escalfament planetari.

En el capítol d’adaptacions, serà important la lluita contra mosquits i nous insectes que puguin ser vectors de malalties. En el nostre clima, cada cop més tropical, ens cal preparar-nos per a aquesta realitat. També és ja important la vessant social que suposa donar eines al sistema sanitari per identificar i tractar malalties noves a casa nostra i també a persones amb realitats socials, i ideològiques, diferents.

Les adaptacions que es facin a Barcelona, poden oferir  també oportunitats de tota mena. El clima de Barcelona la farà encara més atractiva pels turistes durant tot l’any, Catalunya ja és la Califòrnia d’Europa, sense les calorades extremes que hi ha a Grècia o al sud d’Itàlia. La recerca que es faci en els camps de la salut, o de l’agricultura, o de la gestió de l’aigua, fins i tot del canvi social, poden ser exportades a altres indrets amb menys capacitat de producció científica, sociològica o d’innovació tecnològica.

Tot sembla indicar que les ciutats seran molt més poblades, extenses i tecnològiques en un futur molt pròxim. Barcelona serà una de les megaciutats del Mediterrani, i això passarà abans del 2025. Els pròxims deu anys cal aprofitar-los perquè el repte no se’ns escapi de les mans. Cal aprofitar l’oportunitat i la necessitat d’adaptar-nos al canvi climàtic, a l’augment i la diversificació cultural de la població i a l’augment de dimensió que experimentarà la ciutat.

Cal una decisió ferma de fer una Barcelona tecnològicament intel·ligent, amb bona mobilitat i transport, desperta socialment als canvis de tota mena i que lideri l’avantguarda de les ciutats del món.

Tomàs Molina

Tomàs Molina

La Barcelona de les Solucions, el capital innovador com a motor de canvi

El desenvolupament de tota ciutat passa inexorablement per una forta aposta de la innovació, contenidor ideal per acollir idees creatives que es transformen en un veritable canvi per als seus ciutadans.

La tecnologia és l’eina necessària per propiciar aquests nous models urbans, però sempre orientats a les necessitats quotidianes de la gent. La qüestió és fer més fàcil les seves vides, si pot ser millorar-les.

Aquesta capacitat d’adaptació dins d’un procés evolutiu intel·ligent és el que dóna vida al concepte smart cities (ciutats intel·ligents) com a proposta de valor afegit, i és el que marca la diferència entre una ciutat o una altra.

Si s’aconsegueix aplicar-lo de forma satisfactòria i natural es constata una societat en xarxa interconnectada que és una situació idònia per projectes que generen creixement gràcies al perfecte engranatge dels seus elements.

Paradigma d’aquest escenari és la ciutat de Barcelona, que precisament fa un parell d’anys es va alçar com a capital europea de la innovació, aconseguint el primer European Capital of Innovation Award. Com a ciutat oberta i cosmopolita, Barcelona sap introduir l’ús de noves tecnologies destinades a apropar la ciutat al ciutadà. També sota un enfocament holístic ha sabut donar un sentit d’unitat a aquesta capacitat innovadora sense necessitat d’abandonar la seva essència i caràcter.

La capitalitat del mòbil i la celebració del Mobile World Congress segueixen donant-li una projecció internacional, però hi ha molts altres projectes destinats a augmentar el benestar i millorar la qualitat de vida.

En l’actualitat es posa especial èmfasi en potenciar l’accés a les TIC com a element transversal per interconnectar i millorar l’eficiència de tots els béns i serveis, ja que cal recordar que el fi últim és millorar les condicions de vida de la gent.

Amb motiu de la celebració La Barcelona de les Solucions, gran dia a la ciutat comtal el pròxim 26 de maig, els seus ciutadans alcen la veu per donar a conèixer de prop les propostes més avantguardistes en aquesta matèria.

Al Panell de Tecnologia i Innovació es donarà visibilitat a diversos casos disruptius que avancen en el progrés de la ciutat i aporten solucions innovadores tenint molt en compte la vessant social. Per a això, comptarem amb professionals excepcionals que ens explicaran des de la seva experiència i posada en pràctica les iniciatives i les possibilitats de caminar cap a una ciutat de futur.

Entre els casos disruptius coneixerem una solució d’integració sociolaboral per a persones amb autisme del president de Specialisterne a Espanya, Ramon Bernat. Així mateix, la prestigiosa investigadora especialitzada en el camp de la dislèxia, Llum Rello, explorarà la innovació en eines informàtiques per evitar el fracàs escolar en casos de dislèxia.

Com a personatge inspirador Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital, parlarà des de la seva experiència de l’impacte de la transformació digital a la societat i a l’empresa.

A més comptarem amb una experiència en viu que deixarà sorpresos als allí presents. En aquest cas, Connecting Brains (Montse Marsal és la seva fundadora) demostrarà que 10 minuts són suficients per crear solucions participatives i trencadores.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta aquí. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.