Notícies

Solucions que inspiren un canvi positiu en la societat

Resum de La Barcelona de les Solucions

El 26 de maig al privilegiat marc del CaixaForum es va donar cita La Barcelona de les Solucions, com a esdeveniment únic i original celebrat a la ciutat comtal. La seva posada en marxa ha volgut servir d’inspiració als ciutadans d’aquesta gran ciutat posant en relleu que hi ha una altra realitat i que els mitjans hem de mostrar-la.

Parlem de les solucions que neixen des de tots els sectors de la societat -cada un en el seu particular matèria- i que suposen petits o grans avenços en honor de garantir el tan desitjat Estat del benestar.

Són ideals que en el seu moment van superar la barrera de la utopia per materialitzar-se com casos d’èxit. Els seus creadors són un exemple a seguir per a la resta, personatges inspiradors que haurien de ser replicats, la força motriu que aconsegueix els veritables progressos.

En aquest sentit La Barcelona de les Solucions vol reunir sota un mateix escenari un mostrari de solucions inspiradores, i fins i tot disruptives, que estan aconseguint un impacte positiu en àmbits com l’empresa, l’educació, la tecnologia, la col·laboració, la qualitat de vida. Per a això l’esdeveniment va disposar d’un format audaç combinant la informació amb l’activitat participativa, però sempre amb el focus en les solucions com a protagonistes.

Al panell innovació i tecnologia, un dels més aplaudits, es van fer visibles diverses destacades iniciatives que apliquen la innovació al benestar de forma eficaç. D’una banda Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital, va reflectir com la transformació digital té cada vegada més un pes específic, tant en la societat com en l’empresa, dins d’una escala exponencial en què els avenços cada vegada són més econòmics i magnànims.

Entre els casos més esperats el Sónar + D de la mà el seu director executiu Ventura Barba. Molt més que un festival, el Sónar part d’un plantejament totalment disruptiu unint creativitat, tecnologia i música.

També la investigadora Llum Rello va exposar les bondats de l’eina Change Dyslexia amb positius resultats en la millora del fracàs escolar d’aquest col·lectiu, que cal recordar representa un 10% de la població.

El panell es va tancar amb la divertida performance de Montse Marsal, fundadora de Connecting Brains, que va posar en pràctica la creativitat en dibuix dels allí presents per connectar els dos hemisferis.

En el següent panell d’educació i cultura es van mostrar noves iniciatives cultures i eines d’aprenentatge que avui permeten una revolució educativa sense precedents.

En aquest aspecte coral amateur del Conservatori Municipal de Música de Barcelona va entrar en matèria amb una performance d’obertura delectant amb Moon River, Ave Maria o Hallelujah. Un projecte, el de Canta Conservatori, que ve concorde a un canvi de consciència i obertura a la societat barcelonina sabent que la música ens pertany a tots.

Per la seva banda VoxPrima.com de la mà de la Roser Ballesteros va exposar aquest peculiar mètode d’alfabetització per als més petits que vol explorar al màxim la creativitat.

Després Miquel de Paladella va portar la revolucionària eina JumpMath que permet als centres educatius millorar notablement el rendiment acadèmic en aquesta matèria i els alumnes fins i tot estimar-la.

Com a personatge inspirador Joan Tarrida, impulsor de La Maleta de Portbou va parlar d’aquest projecte cultural a contra corrent que ja atresora 18 números i 2.000 exemplars amb el focus en les humanitats i economia, per ajudar a reflexionar als lectors sobre aquests temes que preocupen i a la vegada generen debat.

Després, el panell central d’economia i societat va ser inaugurat amb Ramón Guardia, president de Valores & Marketing, a partir de la seva experiència personal va exposar com les entitats poden formar part d’un triangle virtuós amb les empreses i persones en els altres vèrtexs, sabent que la emprenedoria té també el seu impacte positiu en la societat.

El va succeir Jaume Farré, director del departament d’Integració Laboral de la Fundació Bancària “la Caixa” com a cas paradigmàtic de la Fundació amb més de 100 programes que milloren la qualitat de vida de les persones. En concret el programa Incorpora que uneix les sinergies i interessos d’empreses, entitats i persones en situació d’atur.

Entre els casos més emocionants, l’Escola Social Ana Bella amb la participació de la seva fundadora que va exposar el seu cas personal: 11 anys maltractada i amb quatre fills que un dia va decidir, fins i tot amb totes les pors, donar un gir en la seva vida. Plena de forces, va crear aquesta escola com una xarxa de dones supervivents que busca donar aixopluc però també eines en el seu empoderament.

Per a això van pensar en la necessària inserció laboral de les dones que volen de nou sentir-se útils i recobrar la seva confiança.

Finalment el cas d’en Richi Social Entrepreneurship de la mà dels seus directius, Mercè Feu i Ernest Lara, que atorga als nens que pateixen càncer l’oportunitat de tenir un millor pronòstic i una major qualitat de vida.

No menys important va ser el panell de la Barcelona col·laborativa mostrant la importància dels actors socials per contrarestar el risc d’exclusió que pateixen determinats col·lectius i persones. En aquest sentit Laia Serrano, fundadora i directora de BarcelonaActua, va posar de rellevància la tasca del voluntariat en els diferents barris de Barcelona.

En un tema tan important com la protecció de la infància des de la seva Fundació Vicky Bernadet es va acostar a la lluita contra l’abús infantil.

Així mateix Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, va tractar el programa Housing First que dóna esperances a les persones sense sostre recuperant el control de les seves vides sota un sostre on viure. Com a personatge inspirador Josep Maldonado, membre del patronat de la Fundació Futbol Club Barcelona va parlar del vessant solidària d’aquest equip, ara la oportunitat que es dóna als nens malalts de conèixer els seus ídols.

Finalment el panell de qualitat de vida va posar de rellevància el vital component de la innovació per viure més i millor. Fàtima Núñez, directora adjunta de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, va evidenciar els molts avenços sorgits en aquesta institució.

També Stephen Dunne, director general d’Starlab Barcelona va posar l’accent en el necessària que és la inversió per aconseguir cada vegada més avanços. Mentre que Jordí Martí de DBS Screening va presentar la tècnica “Dry Blood Spot” que permet detectar malalties infeccioses i malalties no transmissibles amb només dues gotes de sang.

Finalment, Òscar Camps, fundador de Pro-activa Open Arms i nomenat recentment català de l’any, va exposar el seu testimoni i labor com a necessària consciència en un assumpte que ens afecta a tots com és el cas de la crisi dels refugiats.

 

Cristina Grau Escorihuela
En Positivo

La Barcelona de les Solucions, propostes esperançadores que es generen des de la capital catalana

Resum de La Barcelona de les Solucions

A Barcelona va tenir lloc a l’auditori de CaixaForum, la primera jornada de debats i conferències organitzada per En Positivo.

El programa de la jornada va començar amb les intervencions de Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia, director adjunt i subdirector en diverses etapes des de 1982; Enrique San Juan, director de mitjans digitals d’En Positivo, i Pedro Ralda, director de programa de La Barcelona de les Solucions.

A continuació, el panell d’Innovació i Tecnologia, moderat per Enrique San Juan, va analitzar com podem emprar la tecnologia per millorar condicions de vida de les persones. Es van presentar iniciatives punteres que han fet de Barcelona la primera capital europea en innovació (Premi Innovation Convention 2014) i una de les més importants del món en la matèria. Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital, va destacar en la seva ponència, com la tecnologia està evolucionant de manera exponencial i les conseqüències d’això en el món empresarial i també en la societat en general. Ventura Barba, de Sónar + D, i Ramón Bernat, de Specialisterne, van exposar els casos de les seves respectives organitzacions, i la investigadora Llum Rello va presentar el projecte en el qual participa, per minimitzar el fracàs escolar en casos de dislèxia.

A continuació es va celebrar un diàleg sobre participació ciutadana entre Ramon Suñé, cap de la secció Viure de La Vanguardia, i Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.

La capital catalana és una de les que han posat en marxa processos participatius que estan permetent fer un diagnòstic de la situació en què es troben i fer recomanacions sobre les possibles vies d’actuació.

Un camí no exempt de dificultats a l’hora d’implementar-ho, però que obre nous horitzons als sistemes tradicionals de representació democràtica.

Al panell d’Educació i Cultura, moderat per Eduard Ramos, es van analitzar diversos casos d’iniciatives culturals generades des de Barcelona: l’editor Joan Tarrida va parlar del seu projecte de revista cultural La Maleta de Portbou; David Martí va presentar el nou model de funcionament del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, que va estar present en l’esdeveniment també amb una actuació de la seva coral amateur; Miquel de Paladella va explicar l’experiència del projecte JumpMath, un sistema d’ensenyament de matemàtiques en l’entorn escolar importat de Canadà i que dispara el rendiment habitual dels alumnes; i Roser Ballesteros va exposar el seu model d’ensenyament basat en la pictoescritura, que millora la capacitat d’expressió escrita en els nens.

Abans de la pausa del migdia es van exposar els casos dels panelistes d’Economia i Societat, que van oferir exemples de bones pràctiques en casos d’emprenedors socials. Així, Jaume Farré va explicar el contingut del Projecte Incorpora de La Fundació Bancària “la Caixa”, dedicat a la integració laboral. Ana Bella va parlar del seu projecte per donar poder a través de la reintegració laboral a les dones supervivents a la violència de gènere. I Mercè Feu i Ernest Lara van exposar els plans d’en Richi Social Entrepreneurship, una ONG enfocada a la millora de la qualitat de vida de nens amb càncer que també desenvolupa programes de recerca de talent.

I com a inspiració, Ramon Guàrdia ens va parlar de les sinergies positives entre entitats, institucions i empreses per estimular accions socials innovadores.

Ja a la tarda, una taula rodona va exposar casos d’iniciatives solidàries impulsades des de Barcelona que treballen per evitar l’exclusió social en diferents àmbits. Van intervenir, de BarcelonActua; Vicki Bernadet, creadora de la Fundació Vicki Bernadet, que treballa en l’àmbit dels abusos sexuals a menors; Ferran Busquets, representant d’Arrels Fundació, que va exposar el seu ambiciós programa per oferir allotjament permanent a persones sense sostre. El panell va ser moderat Bernat Gasulla, sotsdirector d’El Periódico de Catalunya, i Gerard Costa, professor titular del Departament de Màrqueting d’ESADE i especialista en social màrqueting, va complementar les intervencions de la resta de ponents.

La periodista Elisenda Camps (RAC1) va presentar la sessió de qualitat de vida, en el qual es van presentar diverses iniciatives que lluiten per millorar les condicions de vida dels altres en diferents àmbits. Així, la doctora Fàtima Núñez va explicar el funcionament de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron, pioner en l’aplicació de tractaments d’avantguarda als pacients de l’hospital; Stephen Dunne, director general d’Starlab, va explicar com els avenços en neurociència desenvolupats a Barcelona s’apliquen ja en el tractament de diverses afeccions neurològiques; Jordi Martí, de DBS Screening, va explicar com els seus sistemes d’anàlisi de sang salven vides en comunitats desfavorides.

I Óscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, va realitzar una de les intervencions més emotives explicant la seva tasca de salvament de refugiats a l’illa grega de Lesbos.

La taula rodona de cloenda va girar entorn del periodisme de solucions, que es va obrir amb la intervenció de Gilles Vanderpooten, director de Reporters d’Espoirs, organització francesa amb la qual col·laborem i que des de fa dotze anys propulsa a França una concepció periodística germana de la que propugna En Positivo. A la taula també hi van participar Enric Sierra, subdirector de La Vanguardia, Xavier Vidal Folch, ex director d’El País, president del World Editors Forum, i Jorge Dobner, fundador i editor d’En Positivo. La taula va ser moderada per Tomàs Molina, meteoròleg i periodista de TV3.

A la taula es va debatre sobre els reptes als quals s’enfronta el periodisme en una època de profundes transformacions econòmiques, tecnològiques i socials, i es va apuntar a la necessitat d’introduir en els mitjans una visió constructiva del periodisme, que ofereixi solucions i ofereixi una visió positiva de la realitat.

“Un periodisme complementari al predominant en els grans mitjans, no alternatiu. No es tracta d’ocultar la pitjor part de la realitat, sinó de posar en valor les iniciatives constructives i que ajuden a construir un món millor “, en paraules de Jorge Dobner, director i fundador d’En Positivo.

Un total de 40 ponents van participar en la jornada, que va oferir un panorama esperançador sobre les iniciatives que, des de Barcelona, treballen per oferir solucions als reptes als quals s’enfronten les societats del segle XXI. Una jornada que va comptar amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, l’Ajuntament de Barcelona, del diari La Vanguardia i el suport de Deloitte, la Fundació del FC Barcelona i amb la participació de les entitats socials: Arrels, Esade, Projeto Ajet, Barcelona Actua i ObservaRSE.

 

Isidre Estévez

El periodisme que promou un canvi positiu al món

A partir de la crisi del 2008 el sector del periodisme no va poder eludir la greu afectació d’un context condicionat per diversos factors (caiguda de les vendes d’exemplars, publicitat…), tecnològica (desincronització dels mitjans tradicionals respecte als avanços tecnològics) i de valors (deslegitimació dels ciutadans).

Aquest punt d’inflexió situa al periodisme en un dilema amb una única sortida possible “renovar-se o morir”. Això, indubtablement implica una reestructuració del periodisme en contingut i forma, en definitiva una major consciència per aprendre dels errors.

Malgrat les circumstàncies abans esmentades, el periodisme segueix viu i avui més que mai té l’oportunitat de ser baluard dels ciutadans. Els mitjans poden recuperar l’espai social i això només s’aconsegueix escoltant als altres, gent del carrer i donant visibilitat a aquells que no tenen veu per fer arribar el seu missatge o causa.

Tal com explica la figura del moviment altermundista, François Houtart: “Solament una visió holística del món, restablint el pensament científic en el seu lloc i reconstruint un paradigma nou de la vida col·lectiva al planeta, pot indicar les pistes de solució. És el que anomenem El Bé Comú de la Humanitat.”

Si bé en els últims anys el periodisme ha reconduït els seus passos impulsant-se com una valuosa eina en la denúncia d’abusos i injustícia, encara avui hi ha un marge per anar més lluny reivindicant el seu rol pedagògic i terapèutic.

El periodisme té el seu impacte en l’audiència i ho pot fer d’una forma positiva si es dóna visibilitat a les solucions que donen resposta als problemes ja existents.

En el marc de l’esdeveniment La Barcelona dels Solucions que se celebra aquest 26 de maig en Caixaforum, hi haurà un espai privilegiat per reconèixer les possibilitats del periodisme constructiu.

A la “taula rodona de clausura: el periodisme de solucions” es posarà de manifest l’auge dels nous moviments periodístics que s’articulen en l’era digital i que conformen forces de canvi d’un sector que viu una profunda transformació.

Aquest debat moderat per Tomàs Molina, periodista de Tv3, comptarà amb la participació de primeres espases del sector.

  • Xavier Vidal-Folch, periodista i president del World Editors Forum i en 2011, del Global Editors Network, va ser director adjunt d’EL PAÍS i director de l’edició de Catalunya.
  • També la connexió amb París: Gilles Vanderpooten, Director de programes de Reporters d’Espoirs i coautor, amb Stephan Hessel del llibre “Comprometeu-vos” (França).
  • Enric Sierra, periodista i adjunt al director de La Vanguardia.
  • Marcos González, president i editor de Corresponsables.
  • Jorge Dobner, periodista, editor, consultor de mitjans de comunicació, fundador i Director de enPositivo.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona dels Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

La Barcelona de les Solucions, propostes innovadores que milloren la nostra qualitat de vida

Vivim més i millor. Tots els estudis apunten a un increment notable de l’esperança de vida que només comptabilitzant l’última dècada ha augmentat 2,5 anys de mitjana.

Aquesta realitat és possible gràcies als avanços múltiples des de la ciència fins a la innovació tecnològica. Al seu torn, la qualitat de vida s’ha vist beneficiada per una major consciència dels hàbits saludables i profunditat en els estils de vida.

D’acord a l’actual revolució tecnològica i era digital s’evidencia la seva positiva influència per superar els actuals desafiaments.

El camp de la medicina és un dels que millor s’ha adaptat a les noves tecnologies en les seves diverses especialitats: assistència remota i salut mòbil, sensors, genòmica…és el que ja es coneix com eHealth.

A més, gràcies al suport tecnològic, un dels aspectes més positius és que el desplegament d’aplicacions i serveis interactius multiplicaran l’accés a la sanitat a les zones més desfavorides.

En el marc de La Barcelona de les Solucions, que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, podrem conèixer de a prop algunes d’aquestes destacades propostes que neixen a la ciutat comtal i tenen possibilitat d’extrapolar-se al món.

Al panell qualitat de vida, professionals de primera línia exemplificaran avanços i solucions destacables en els camps de la comunicació, la salut i el medi ambient, que en definitiva suposen una millora substancial de la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines.
Entre els casos disruptius destaquen Starlab Barcelona, com a projecte altament revolucionari d’alta tecnologia que innova en neurociència. El seu director general Stephen Dunne parlarà en primera persona de què tracta.

Després Jordi Martí, el fundador de DBS Screening ens aproparà a aquest sistema fàcil d’extracció de sang que millora exponencialment l’anàlisi de malalties. Finalment, Pro-activa Open Arms, reconeguts per la seva important labor a l’auxili dels refugiats de Síria abordaran un tema complex que mereix especial atenció.

Elisenda Camps, directora i presentadora del Magazine de RAC1 “Tot és Possible”, moderarà la taula de propostes.

Com a personatge inspirador, l’esdeveniment té l’oportunitat de comptar amb la directora adjunta de l’Institut de Recerca Valle d’Hebron, Fàtima Núñez.

En el tancament del panell qualitat de vida equilibrarem ment i cos de la mà de Gemma Segura, consultora, coach, conferenciant, formadora i mindfulness trainer. Una performance molt especial aconseguirà portar a la relaxació als allí presents.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Valorar el que tenim

Seria trist morir sense haver gaudit, però fins i tot més trist viure sense reconèixer allò que és bo. Després de la ràbia, indignació i lament en el viacrucis d’una terrible crisi, arriba el moment de revertir aquesta negativitat.

Al cap i a la fi potser la crisi ens ha servit per obrir els ulls, detectar els errors comesos i baixar de l’arrogància.

Aquesta caiguda col·lectiva als inferns ha estat un cop de realitat, som més conscients que tot costa i molt, però no cal oblidar que, ben canalitzada, la nostra energia pot moure un món.

Els de la meva generació, amb el saber de l’experiència, coneixen que mals i béns són cíclics i no hi ha mal que 100 anys duri. Els nord-americans solen referir-se a aquestes anades i vingudes en un cicle de 7 anys.

Malgrat tot, les evidències de diversos informes de l’ONU i la OMS, entre altres organismes, constaten el positiu progrés de la humanitat en comparació amb èpoques passades.

Amb semblant cavallets d’emocions segurament aquestes xifres fredes ens tornin a una relativa calma per avaluar en la seva justa mesura, però en un context encara incert els ciutadans necessiten motius de fe.

En aquest punt, els mitjans tenim la gran responsabilitat de restaurar la confiança visibilitzant les solucions com a estratègia.

Podem pensar que si lliurem els al·licients necessaris perquè la gent confiï en les seves possibilitats es convertiran en persones més productives, amb ganes de crear i estendre ponts als seus semblants.

Un senzill gest com llegir una notícia positiva pot ser una injecció d’optimisme i canviar la dinàmica. És l’aleteig de la papallona que de forma gairebé miraculosa pot sentir a l’altre costat.

Canvi, cooperació, esperança, creativitat o solidaritat són les banderes d’una nova forma d’entendre la professió, allò que els ciutadans anhelen i tenim l’oportunitat d’oferir.

Perquè encara amb tots els defectes del món aquest món val la pena. En el marc incomparable d’una gran Barcelona queixar-se en excés és pecat, encara ens queda molt per veure, de sentir i gaudir.

Entre d’altres motius, la Barcelona de les Solucions, l’esdeveniment que aquesta setmana fem a la capital de Catalunya, és un bon reclam per valorar el que tenim i tantes vegades no som conscients. Un plantejament constructiu del que tots hauríem de formar part.

Els mitjans de comunicació, tenim l’oportunitat d’acompanyar el canvi que estem vivint.

Ho celebrem a Barcelona i esperem poder estimular-lo en altres ciutats.

 

Jorge Dobner

 

 

La Barcelona de les Solucions, una economia al servei dels ciutadans

A partir de la crisi econòmica del 2008 – equiparada fins i tot per la seva gravetat amb el crack del 29 o època de postguerra – es qüestionava per primera vegada en dècades un sistema capitalista que donava aspectes d’evident cansament i no podia sostenir ja el benestar social del món.

No van trigar a escoltar-se les veus crítiques des del carrer on els ciutadans, classe mitjana i treballadora, resultaven ser els principals damnificats.

Però la mobilització es va fer extensible a tots els àmbits, també de forma progressiva prestigiosos economistes amb diferent trajectòria van manifestar el seu desacord amb un capitalisme portat a l’extrem de la seva ferocitat. Amb les seves tesis van voler obrir un espai d’oxigen amb noves mesures i la possibilitat d’un model alternatiu que no té per què ser necessàriament utòpic.

Aquesta veu de la denúncia va ser encapçalada per l’economista francès Thomas Piketty, que amb el seu llibre “El capital del segle XXI”, convertit en best seller, fa un repàs a les seves pàgines a la història econòmica des d’un prisma compromès. Encara que potser és el més conegut, no va ser l’únic, ja que altres economistes com el canadenc David Card, Christian Felber o Esther Duflo ampliaven el debat a l’esmena de la desigualtat o plantejant solucions com l’economia del bé comú.

La veritat és que en un intent d’equilibrar les forces sorgien cada vegada més alternatives que donaven resposta a les necessitats dels ciutadans. Economia col·laborativa, emprenedoria social o economia verda són conceptes que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, però falta avaluar el seu èxit a efectes pràctics.

Passat el temps, és oportú saber el rendiment d’aquestes propostes i si tenen marge de recorregut en el futur.

Sempre a l’avantguarda, si una ciutat ha demostrat estar receptiva a desenvolupar noves alternatives, aquesta és Barcelona. En un article recent  que vam publicar del periodista especialitzat en temàtiques de Barcelona, Ramón Suñe, explicava que “a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa”.

En el marc de la Barcelona de les Solucions, com a esdeveniment únic que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, els ciutadans podran conèixer més de a prop els casos que reflecteixen que hi ha solucions econòmicament sostenibles i viables.

En el Panell Economia i Societat comptarem amb diversos casos disruptius en una taula moderada pel mateix Ramón Suñé. 
Entre aquests casos es troba el Projecte Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”: Integració laboral aprofitant la xarxa comercial, de la mà de Jaume Farré, director del departament d’Integració Laboral de la Fundació Bancària “la Caixa”.

L’Escola Social Ana Bella, que encoratja en l’apoderament d’aquelles dones que han patit violència domèstica. Ana Bella, la seva fundadora, parlarà en profunditat sobre el tema.

I també Richi Social Entrepreneurship: Un model d’emprenedoria social. Mercè Feu i Ernest Lara, tots dos directius de Richi Childhood Cancer Foundation donaran algunes claus.

Precisament Mercè Feu serà el personatge inspirador del panell. Aquesta experta en innovació social i cultural és directora del llançament de Ashoka a BCN i TEDx Ambassador. Cal recordar que Ashoka és la xarxa més gran internacional d’Emprenedors Socials i cada any sorgeixen múltiples propostes d’èxit en aquest àmbit.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

LA BARCELONA QUÀNTICA

Sota la ciutat brillant i d’èxit, batega la vida més social i solidària de la gran capital.

Barcelona. Ciutat brillant, ciutat d’èxit. La capital de Catalunya s’ha convertit en un model cosmopolita, en un seductor punt del mapa europeu que atreu mirades de centenars de milers de turistes àvids de gaudir, de cultura. La ciutat és també l’imant de grans inversors, marques multinacionals i empresaris que la trien amb entusiasme com a seu de les seves operacions, enclavament de les seves inversions o punt de partida del seu desplegament logístic en el Mediterrani occidental. Congressos de mòbils, del sector alimentari, d’avançats especialistes metges i científics, fires del sector de la construcció. Èxit, flux de capital financer i humà. Fulgor, somriures, felicitat. De tots i per a tots?

La crisi, que va començar sent financera en el 2007-2008 i ha acabat convertint-se en una emergència social, ha amenaçat amb acabar d’un cop de ploma amb el que diverses generacions han aconseguit després de dècades d’esforç i lluita. L’Estat de benestar, un concepte en el qual s’han basat les democràcies avançades, ha passat a ser poc menys que un luxe que avergonyeix reivindicar. Aquesta crisi econòmica i sobretot social ha sacsejat models, consciències i estructures, però no ha afectat a tots per igual. Barcelona, malgrat la convulsió de les seves capes socials més vulnerables, ha perdut solament una part del seu fulgor. En un moment en el qual les administracions van tocar la retirada i van erosionar els avanços socials amb retallades o amb l’omissió de les seves obligacions, la ciutat ha resistit l’envit amb més enteresa que unes altres. Per què?

Existeix una altra Barcelona, una Barcelona subterrània i oculta. Una Barcelona de les persones, generosa, altruista i compromesa. Una Barcelona invisible de la qual amb prou feines es parla, però que ha aconseguit aguantar els fonaments d’un gratacel. Una Barcelona quàntica, composta de partícules mínimes difícils de detectar i estudiar, però amb una força prodigiosa.

EL VOLUNTARIAT

El principal component d’aquesta força és el voluntariat. O millor dit, els voluntaris, les persones voluntàries. Quan pitjor pintaven les coses, una legió de persones han decidit donar el que tenen, bàsicament temps, i posar la seva capacitat, la que sigui, al servei d’una altra causa, d’altres persones. Sempre es podrà dir que els voluntaris han acabat servint per cobrir les manques de les administracions públiques. Però, no ens enganyem, si Barcelona espera l’ajuda pública sense tirar-se a caminar, potser es quedi quieta per sempre. Hi ha voluntaris organitzats en xarxes, en associacions, en bancs de temps i de capacitats. Hi ha voluntaris en organitzacions com Barcelona Actua (amb prop de 13.000 inscrits), en grans empreses o corporacions com La Caixa, però també els hi ha lligats a petites entitats, a microempreses o a entitats minúscules. També existeixen el que cridaré els franctiradors de la solidaritat, aquells voluntaris que no estan adscrits a cap organització però que es mobilitzen davant qualsevol necessitat.

I de l’individu, del voluntari, a la força del carrer, dels barris. Sabien que Barcelona està plegada d’animadors socioculturals? Precisament en aquells carrers amb major risc de fractura i on la cohesió social està en un seriós compromís, aquests personatges detecten qualsevol senyal d’alarma, per mínima que sigui, i activen la maquinària de la solidaritat. Entitats com el Casal dels Infants (que va començar sent del Raval però ja és de tota la ciutat) podrien escriure llibres sobre aquesta funció. Barcelona està plena d’agents socials que coneixen cada racó, a cada veí i poden assenyalar i actuar abans que ningú. Com els que formen part de la iniciativa Radars, veïns del barri que saben detectar quan un ancià necessita un cop de mà. O la reconeguda iniciativa Vincles, un nou projecte que connecta informàticament a familiars de persones en risc, treballadors socials i voluntaris. Altres exemples no han posat nom a la seva acció, però s’han fet notar. A Barcelona s’han constituït espontàniament xarxes d’assistència i ajuda en barris, illes i escales de veïns. Són gent que no s’han oblidat de mirar als ulls a aquell que tenen més a prop.

Sabien que a Barcelona és una ONG (Arrels) la que s’encarrega de comptar la població de persones sense sostre que dormen al carrer? I no és solament un cens. És una estadística a partir de la qual es dimensiona l’estratègia a seguir amb les persones que no tenen una llar. Sabien que entitats com Càrites o Cruz Roja han hagut de passar-se a les polítiques actives d’ocupació a la vista de l’impacte brutal de la crisi al mercat de treball? Sabien que existeix Arquitectes Sense Fronteres per assistir a les famílies assetjades per l’emergència social vinculada a l’habitatge? Sabien que hi ha entitats, grans, petites i mínimes dedicades a la lluita contra l’estigma vinculat a les malalties mentals i a les discapacitats intel·lectuals?

És la Barcelona invisible. Petita, però que es fa notar. El salvavides que ha mantingut viva la ciutat. Els convido a veure-la. Solament cal fixar-se una mica.

Bernat Gasulla

Bernat Gasulla

Economia social o com fer de la necessitat virtut

La crisi econòmica que hem viscut i patit des de fa ja fa vuit anys ha augmentat la fractura social en tots aquells hàbitats en els quals s’ha manifestat. Barcelona no ha estat l’excepció a una regla general que, malgrat l’existència de tènues símptomes de recuperació, continua expressant-se amb tota cruesa als seus barris.

Les desigualtats en les rendes entre els diversos territoris que configuren el municipi i la seva àrea metropolitana s’han eixamplat mentre les mesures correctores d’aquestes diferències, aplicades com a pal·liatiu per unes administracions també empobrides, s’han revelat insuficients a l’hora d’atendre la multiplicació d’unes necessitats bàsiques que l’increment de l’atur i, sobretot, la precarització laboral han impedit de cobrir.

En aquest context de dificultats, des de la base han sorgit iniciatives que han fet de la necessitat virtut i que comencen a qüestionar el model econòmic vigent i a desemmascarar els seus dèficits i errors. I a Barcelona, d’acord amb aquesta funció de laboratori de noves idees, d’aplicació del talent, la creativitat i la innovació a la recerca de solucions als problemes, moltes experiències que troben empara en la categoria de l’economia social, col·laborativa i solidària s’estan obrint camí en un exemple de sàvia utilització d’unes tecnologies de la informació a l’abast de gran part de la població.

L’informe L’Economia Social i Solidària a Barcelona que l’Ajuntament ha fet públic recentment dóna una idea aproximada de la dimensió que està adquirint aquest fenomen. Segons les dades del Consistori, a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa. Agrupen les iniciatives més diverses que un pugui imaginar-se, en un ventall de sectors que va des de l’àmbit de les cooperatives en matèria de salut o ensenyament fins al de les entitats finances ètiques, els bancs del temps, les mutualitats de previsió social, les distribuïdores de productes ecològics i de comerç just, els mercats d’intercanvi o els grups de criança compartida, per citar sol alguns.

S’estima que el sector genera ja entorn del 8% del total de l’ocupació (més de 53.000 persones contractades) i el 6% del Producte Interior Brut de la ciutat. Una nova transformació urbana en un temps rècord, a una velocitat tan vertiginosa com els canvis socials que són en l’origen d’aquestes iniciatives. Encara que en els propers anys assistirem a la mort d’algunes d’elles (aquelles que no siguin capaces de distingir-se prou en un context d’oferta molt àmplia), aquesta nova manera d’entendre les relacions econòmiques, socials, humanes en definitiva, ha arribat per quedar-se, per aconseguir l’acompanyament de les administracions i per anar canviant la cara (i l’ànima) de les grans corporacions empresarials apel·lant a la seva responsabilitat social. És per això que hi caldrà estar molt atent perquè els bons propòsits d’impulsar models productius justos que inspiren la immensa majoria d’aquestes experiències no es desvirtuïn i acabin propiciant noves formes de precarietat.

Ramón Suñé

Ramon Suñé

 

 

La Barcelona de les Solucions, invertir en educació i cultura és la millor herència pels joves

Web3

Tota societat que inverteix en educació de qualitat i cultura està fent una aposta de futur, la millor herència que pot deixar a les generacions pròximes. Parlem de dos conceptes íntimament lligats que es retroalimenten, gràcies a una sòlida educació nens i joves aprenen a estimar i conèixer a fons la cultura.

Anant un pas més lluny, l’educació pot també estimular el lliure pensament dels estudiants per produir els canvis que portin a un major progrés, i enriquir per tant amb noves iniciatives la cultura de la qual formen part.

A hores d’ara pocs s’atreveixen a qüestionar Barcelona com tot un referent en aquesta matèria. Considerada una de les ciutats més avantguardistes, la capital de Catalunya destaca per una naturalesa molt particular que uneix les seves sòlides tradicions amb un esperit clarament cosmopolita.

Oberta al món i a les seves influències, en un exercici de tolerància la societat barcelonina aconsegueix integrar les seves contradiccions, el vell i el nou, les tradicions pròpies i foranes, per donar vida a una ciutat en constant moviment.

En una amalgama de moviments, l’estil més clàssic conviu amb l’ambient experimental, i fins i tot underground, els vestigis del romànic i gòtic, art eclesiàstics es coronen amb la insígnia del seu modernisme català. Cada un té el seu espai i sentit en l’ordre d’una polièdrica Ciutat Comtal.

Valorant tot el que representa però amb la mirada posada en el futur, La Barcelona de les Solucions vol, el proper 26 de maig al CaixaForum, compartir els avenços en educació i cultura amb un panell dedicat en exclusiva a aquests àmbits.

Precisament l’esdeveniment servirà per donar visibilitat a iniciatives experimentals que atorguen una nova dimensió en els mètodes d’ensenyament i patrons culturals.

Entre els casos disruptius tindrem el plaer de comptar amb Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de la mà del seu director gerent David Martí, ens aproparà al projecte d’obertura del conservatori envers els barcelonins. Així mateix la fundadora de VoxPrima, Roser Ballesteros, parlarà d’aquest singular projecte que inspira un canvi d’ensenyament a través d’Espais de PictoEscritura. Per la seva banda JumpMath, amb el testimoni de Miquel de Paladella, conseller delegat de UpSocial, demostrarà com és possible aprendre matemàtiques de manera revolucionària.

Com a personatge inspirador comptarem amb la presència de Joan Tarrida, impulsor de La Maleta de Portbou i director general de l’editorial Galàxia Gutenberg.

El nou marc de l’era digital serà també un punt important a abordar. Està clar que l’actual context està introduint variants en la forma d’ensenyar i accedir a la cultura.

Tal revolució mereix discernir aquelles que portades a la vida real demostren la seva eficàcia, milloren el rendiment i promocionen la cultura en la seva màxima expressió.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.

La Barcelona de les Solucions, com els ciutadans poden decidir el seu futur

La crisi i la deterioració dels valors des de les altes esferes (corrupció, falta de transparència, etc.) van propiciar un fort qüestionament de la democràcia. En conseqüència, els nostres representants han sofert una deslegitimació dels seus càrrecs, moltes vegades allunyats dels veritables interessos ciutadans i la labor que un dia li va ser encomanada.

No obstant això, aquest qüestionament profund ha propiciat un moviment de regeneració política amb el sorgiment de noves forces a priori més compromeses i, per tant, una major i positiva exigència dels partits tradicionals.

Nombroses ciutats de tot el món estan apostant per aquests processos participatius que afavoreixen un diagnòstic de la situació i una recomanació sobre les possibles vies d’actuació. Sempre a l’avantguarda, Barcelona és una d’aquestes capitals que planteja un major protagonisme a l’expressió participativa dels seus ciutadans.

Des de febrer fins a abril del 2016 la plataforma municipal “decidim.Barcelona” constitueix un espai digital obert en el qual ja han participat 22.600 ciutadans plantejant més de 10.000 propostes.

Però més enllà de les dades fa falta conèixer la veritable efectivitat d’aquesta iniciativa “Quins problemes s’han detectat i quins són les solucions indicades com a resultat d’aquest procés participatiu?”.

Aquesta és la premissa que recull l’esdeveniment La Barcelona de les Solucions en el seu panell “Diàleg sobre la participació ciutadana”. En el mateix es donarà cobertura a aquesta plataforma que té la voluntat de construir una ciutat més democràtica, oberta i transparent concorde als nous temps.

Aquest és un canal de proximitat a través del qual els ciutadans poden transmetre les seves preocupacions, i on després se’ls atorga un paper proactiu i responsable en les decisions futures que l’ajuntament haurà de prendre.

La possibilitat que els ciutadans triïn en què es gasten els pressupostos municipals, i per tant els seus impostos, o els projectes que mereixen una major prioritat, és un escenari a simple vista desitjable per a qualsevol ciutat.

Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’altre costat Ramon Suñé, cap de la secció “Viure” del diari La Vanguardia, protagonitzaran un debat encès amb el marc de Barcelona i el seu model de fons, però que és fàcilment extrapolable a ciutats de tot el món.

A partir d’aquest debat es vol conèixer l’eficàcia real d’aquesta plataforma i les iniciatives amb major suport ciutadà. A més s’aprofundirà en els models de participació ciutadana que s’estan duent a terme a diverses ciutats europees.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir el 26 de maig a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.