La Barcelona de les Solucions, una economia al servei dels ciutadans

A partir de la crisi econòmica del 2008 – equiparada fins i tot per la seva gravetat amb el crack del 29 o època de postguerra – es qüestionava per primera vegada en dècades un sistema capitalista que donava aspectes d’evident cansament i no podia sostenir ja el benestar social del món.

No van trigar a escoltar-se les veus crítiques des del carrer on els ciutadans, classe mitjana i treballadora, resultaven ser els principals damnificats.

Però la mobilització es va fer extensible a tots els àmbits, també de forma progressiva prestigiosos economistes amb diferent trajectòria van manifestar el seu desacord amb un capitalisme portat a l’extrem de la seva ferocitat. Amb les seves tesis van voler obrir un espai d’oxigen amb noves mesures i la possibilitat d’un model alternatiu que no té per què ser necessàriament utòpic.

Aquesta veu de la denúncia va ser encapçalada per l’economista francès Thomas Piketty, que amb el seu llibre “El capital del segle XXI”, convertit en best seller, fa un repàs a les seves pàgines a la història econòmica des d’un prisma compromès. Encara que potser és el més conegut, no va ser l’únic, ja que altres economistes com el canadenc David Card, Christian Felber o Esther Duflo ampliaven el debat a l’esmena de la desigualtat o plantejant solucions com l’economia del bé comú.

La veritat és que en un intent d’equilibrar les forces sorgien cada vegada més alternatives que donaven resposta a les necessitats dels ciutadans. Economia col·laborativa, emprenedoria social o economia verda són conceptes que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, però falta avaluar el seu èxit a efectes pràctics.

Passat el temps, és oportú saber el rendiment d’aquestes propostes i si tenen marge de recorregut en el futur.

Sempre a l’avantguarda, si una ciutat ha demostrat estar receptiva a desenvolupar noves alternatives, aquesta és Barcelona. En un article recent  que vam publicar del periodista especialitzat en temàtiques de Barcelona, Ramón Suñe, explicava que “a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa”.

En el marc de la Barcelona de les Solucions, com a esdeveniment únic que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, els ciutadans podran conèixer més de a prop els casos que reflecteixen que hi ha solucions econòmicament sostenibles i viables.

En el Panell Economia i Societat comptarem amb diversos casos disruptius en una taula moderada pel mateix Ramón Suñé. 
Entre aquests casos es troba el Projecte Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”: Integració laboral aprofitant la xarxa comercial, de la mà de Jaume Farré, director del departament d’Integració Laboral de la Fundació Bancària “la Caixa”.

L’Escola Social Ana Bella, que encoratja en l’apoderament d’aquelles dones que han patit violència domèstica. Ana Bella, la seva fundadora, parlarà en profunditat sobre el tema.

I també Richi Social Entrepreneurship: Un model d’emprenedoria social. Mercè Feu i Ernest Lara, tots dos directius de Richi Childhood Cancer Foundation donaran algunes claus.

Precisament Mercè Feu serà el personatge inspirador del panell. Aquesta experta en innovació social i cultural és directora del llançament de Ashoka a BCN i TEDx Ambassador. Cal recordar que Ashoka és la xarxa més gran internacional d’Emprenedors Socials i cada any sorgeixen múltiples propostes d’èxit en aquest àmbit.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

La Barcelona de les Solucions, com els ciutadans poden decidir el seu futur

La crisi i la deterioració dels valors des de les altes esferes (corrupció, falta de transparència, etc.) van propiciar un fort qüestionament de la democràcia. En conseqüència, els nostres representants han sofert una deslegitimació dels seus càrrecs, moltes vegades allunyats dels veritables interessos ciutadans i la labor que un dia li va ser encomanada.

No obstant això, aquest qüestionament profund ha propiciat un moviment de regeneració política amb el sorgiment de noves forces a priori més compromeses i, per tant, una major i positiva exigència dels partits tradicionals.

Nombroses ciutats de tot el món estan apostant per aquests processos participatius que afavoreixen un diagnòstic de la situació i una recomanació sobre les possibles vies d’actuació. Sempre a l’avantguarda, Barcelona és una d’aquestes capitals que planteja un major protagonisme a l’expressió participativa dels seus ciutadans.

Des de febrer fins a abril del 2016 la plataforma municipal “decidim.Barcelona” constitueix un espai digital obert en el qual ja han participat 22.600 ciutadans plantejant més de 10.000 propostes.

Però més enllà de les dades fa falta conèixer la veritable efectivitat d’aquesta iniciativa “Quins problemes s’han detectat i quins són les solucions indicades com a resultat d’aquest procés participatiu?”.

Aquesta és la premissa que recull l’esdeveniment La Barcelona de les Solucions en el seu panell “Diàleg sobre la participació ciutadana”. En el mateix es donarà cobertura a aquesta plataforma que té la voluntat de construir una ciutat més democràtica, oberta i transparent concorde als nous temps.

Aquest és un canal de proximitat a través del qual els ciutadans poden transmetre les seves preocupacions, i on després se’ls atorga un paper proactiu i responsable en les decisions futures que l’ajuntament haurà de prendre.

La possibilitat que els ciutadans triïn en què es gasten els pressupostos municipals, i per tant els seus impostos, o els projectes que mereixen una major prioritat, és un escenari a simple vista desitjable per a qualsevol ciutat.

Fernando Pindado, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’altre costat Ramon Suñé, cap de la secció “Viure” del diari La Vanguardia, protagonitzaran un debat encès amb el marc de Barcelona i el seu model de fons, però que és fàcilment extrapolable a ciutats de tot el món.

A partir d’aquest debat es vol conèixer l’eficàcia real d’aquesta plataforma i les iniciatives amb major suport ciutadà. A més s’aprofundirà en els models de participació ciutadana que s’estan duent a terme a diverses ciutats europees.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir el 26 de maig a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.