La Barcelona de les Solucions, una economia al servei dels ciutadans

A partir de la crisi econòmica del 2008 – equiparada fins i tot per la seva gravetat amb el crack del 29 o època de postguerra – es qüestionava per primera vegada en dècades un sistema capitalista que donava aspectes d’evident cansament i no podia sostenir ja el benestar social del món.

No van trigar a escoltar-se les veus crítiques des del carrer on els ciutadans, classe mitjana i treballadora, resultaven ser els principals damnificats.

Però la mobilització es va fer extensible a tots els àmbits, també de forma progressiva prestigiosos economistes amb diferent trajectòria van manifestar el seu desacord amb un capitalisme portat a l’extrem de la seva ferocitat. Amb les seves tesis van voler obrir un espai d’oxigen amb noves mesures i la possibilitat d’un model alternatiu que no té per què ser necessàriament utòpic.

Aquesta veu de la denúncia va ser encapçalada per l’economista francès Thomas Piketty, que amb el seu llibre “El capital del segle XXI”, convertit en best seller, fa un repàs a les seves pàgines a la història econòmica des d’un prisma compromès. Encara que potser és el més conegut, no va ser l’únic, ja que altres economistes com el canadenc David Card, Christian Felber o Esther Duflo ampliaven el debat a l’esmena de la desigualtat o plantejant solucions com l’economia del bé comú.

La veritat és que en un intent d’equilibrar les forces sorgien cada vegada més alternatives que donaven resposta a les necessitats dels ciutadans. Economia col·laborativa, emprenedoria social o economia verda són conceptes que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, però falta avaluar el seu èxit a efectes pràctics.

Passat el temps, és oportú saber el rendiment d’aquestes propostes i si tenen marge de recorregut en el futur.

Sempre a l’avantguarda, si una ciutat ha demostrat estar receptiva a desenvolupar noves alternatives, aquesta és Barcelona. En un article recent  que vam publicar del periodista especialitzat en temàtiques de Barcelona, Ramón Suñe, explicava que “a Barcelona es comptabilitzen ja prop de 5.000 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85 per cent del total d’empreses de la ciutat, incloses més de 1.500 exemples de l’anomenada economia col·laborativa”.

En el marc de la Barcelona de les Solucions, com a esdeveniment únic que se celebra el pròxim 26 de maig al Caixaforum, els ciutadans podran conèixer més de a prop els casos que reflecteixen que hi ha solucions econòmicament sostenibles i viables.

En el Panell Economia i Societat comptarem amb diversos casos disruptius en una taula moderada pel mateix Ramón Suñé. 
Entre aquests casos es troba el Projecte Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”: Integració laboral aprofitant la xarxa comercial, de la mà de Jaume Farré, director del departament d’Integració Laboral de la Fundació Bancària “la Caixa”.

L’Escola Social Ana Bella, que encoratja en l’apoderament d’aquelles dones que han patit violència domèstica. Ana Bella, la seva fundadora, parlarà en profunditat sobre el tema.

I també Richi Social Entrepreneurship: Un model d’emprenedoria social. Mercè Feu i Ernest Lara, tots dos directius de Richi Childhood Cancer Foundation donaran algunes claus.

Precisament Mercè Feu serà el personatge inspirador del panell. Aquesta experta en innovació social i cultural és directora del llançament de Ashoka a BCN i TEDx Ambassador. Cal recordar que Ashoka és la xarxa més gran internacional d’Emprenedors Socials i cada any sorgeixen múltiples propostes d’èxit en aquest àmbit.

Per conèixer altres sorpreses de la Barcelona de les Solucions encara tens temps d’inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

La Barcelona de les Solucions, invertir en educació i cultura és la millor herència pels joves

Web3

Tota societat que inverteix en educació de qualitat i cultura està fent una aposta de futur, la millor herència que pot deixar a les generacions pròximes. Parlem de dos conceptes íntimament lligats que es retroalimenten, gràcies a una sòlida educació nens i joves aprenen a estimar i conèixer a fons la cultura.

Anant un pas més lluny, l’educació pot també estimular el lliure pensament dels estudiants per produir els canvis que portin a un major progrés, i enriquir per tant amb noves iniciatives la cultura de la qual formen part.

A hores d’ara pocs s’atreveixen a qüestionar Barcelona com tot un referent en aquesta matèria. Considerada una de les ciutats més avantguardistes, la capital de Catalunya destaca per una naturalesa molt particular que uneix les seves sòlides tradicions amb un esperit clarament cosmopolita.

Oberta al món i a les seves influències, en un exercici de tolerància la societat barcelonina aconsegueix integrar les seves contradiccions, el vell i el nou, les tradicions pròpies i foranes, per donar vida a una ciutat en constant moviment.

En una amalgama de moviments, l’estil més clàssic conviu amb l’ambient experimental, i fins i tot underground, els vestigis del romànic i gòtic, art eclesiàstics es coronen amb la insígnia del seu modernisme català. Cada un té el seu espai i sentit en l’ordre d’una polièdrica Ciutat Comtal.

Valorant tot el que representa però amb la mirada posada en el futur, La Barcelona de les Solucions vol, el proper 26 de maig al CaixaForum, compartir els avenços en educació i cultura amb un panell dedicat en exclusiva a aquests àmbits.

Precisament l’esdeveniment servirà per donar visibilitat a iniciatives experimentals que atorguen una nova dimensió en els mètodes d’ensenyament i patrons culturals.

Entre els casos disruptius tindrem el plaer de comptar amb Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de la mà del seu director gerent David Martí, ens aproparà al projecte d’obertura del conservatori envers els barcelonins. Així mateix la fundadora de VoxPrima, Roser Ballesteros, parlarà d’aquest singular projecte que inspira un canvi d’ensenyament a través d’Espais de PictoEscritura. Per la seva banda JumpMath, amb el testimoni de Miquel de Paladella, conseller delegat de UpSocial, demostrarà com és possible aprendre matemàtiques de manera revolucionària.

Com a personatge inspirador comptarem amb la presència de Joan Tarrida, impulsor de La Maleta de Portbou i director general de l’editorial Galàxia Gutenberg.

El nou marc de l’era digital serà també un punt important a abordar. Està clar que l’actual context està introduint variants en la forma d’ensenyar i accedir a la cultura.

Tal revolució mereix discernir aquelles que portades a la vida real demostren la seva eficàcia, milloren el rendiment i promocionen la cultura en la seva màxima expressió.

Si no vols perdre l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment únic i obert pots inscriure’t de forma gratuïta. Les places són limitades.

Article publicat originalment en castellà a En Positivo.